Quan Versàtil Ediciones va rebre el manuscrit de «L’infern als teus ulls», aquest no era el seu nom. La història es deia «L’ànima de lífel».
I us preguntareu: què o qui dimonis és lífel? Doncs és una paraula d’origen lingala (idioma popular a la República Centreafricana, República Democràtica del Congo i rodalies) que significa INFERN.
Reconec que quan la meva editora em va suggerir el canvi de nom per motius obvis (acordar-se de la paraulota era complicat), no m’ho vaig prendre gaire bé. Era com canviar-li el nom al meu nadó després d’un any sencer anomenant-ho així.
Però, ves per on, el nou títol va sortir ràpid i sense dolor, i, encara que de vegades encara se m’escapa allò de lífel, he de reconèixer que va ser un bon canvi, molt encertat, oi?
