Sobre mi
Vaig créixer al si d’una família treballadora on vaig tenir de qui aprendre. La meva mare era devoradora de llibres i, des de ben petits, el meu germà gran i jo hem gaudit de la lectura i hem après que hi ha infinites vivències per descobrir sota les tapes de cartró.
Potser per això va arribar un moment en què vaig voler explicar les meves pròpies històries, i no era estrany trobar-me amb un quadern i un bolígraf redactant el que passava al meu voltant. El que va començar com un simple passatemps es va convertir en petits relats en què les protagonistes érem les meves amigues i jo. I, a poc a poc, amb molt interès i imaginació, els meus objectius es van anar expandint i els interessos per la literatura, també.
La meva primera incursió a l’erotisme va ser de la mà de Joanot Martorell i el seu Tirant Lo Blanc. Sí, aquella lectura obligatòria, a classe de llengua valenciana, es va convertir a la porta a un món completament desconegut: la novel·la romàntica històrica.
Quantes nits sense dormir i quantes hores robades al dia! Johanna Lindsay, Virginia Henley, Jo Beverley, Mary Jo Putney, Jo Goodman i moltes altres més em van transportar a mil i una vides, a mil i un llocs, i em van robar tants batecs com llàgrimes i somriures.
Tot i això, sempre he estat una ment inquieta en un cos tranquil, i en una visita a la biblioteca general d’Alacant, vaig trobar un exemplar de Tròpic de Càncer, d’Henry Miller. Oh, Déu meu! No cal dir que em vaig autoproclamar la seva filla adoptiva.
Ha plogut força des d’allò i van venir molts llibres després. Vaig començar a temptejar la romàntica actual i em vaig descobrir somiant ser jo qui firmés totes aquelles novel·les que llegia a qualsevol hora. Així que em vaig dir: per què no?
Però no només del paper i la tinta viu l’home, va dir algú.
Sota el pseudònim d’escriptora s’hi amaga una dona que gaudeix de moltes altres coses. Adoro les manualitats, m’agrada fer punt i ganxet i em torno boja amb les xarxes socials. Sóc de les que no diu que no a una bona sortida d’amics quan l’agenda ho permet, encara que he de reconèixer que també gaudeixo a casa, al meu sofà, amb la ximenera posada i un d’aquells llibres que se m’acumulen. I si en lloc de fred fa calor… millor! Benvinguda siga la piscina, la platja i els estius a Formentera.
Però si hi ha res pel que renunciaria a qualsevol cosa, és per la meva família. M’encanten els menjars quan estem tots! Són únics.
No obstant, per sobre de tot i de tots, hi ha dues persones que s’emporten el meu cor. Les meves J’s són el que més vull en aquest món. El temps que trec per escriure li robava a ells, al meu marit i al meu fill, sense els quals no podria haver vist complert aquest somni.
Aquesta sóc jo, la Miller…
Gràcies a tots i totes per ser-hi.